top of page

L a valquiria Brunilda

Hi havia una vegada una terra on el deus i les deeses habitaven amb els humans, ens nans i els gegants. En aquest món hi havia un deu suprem, Odín, que per a protegir-se i per a protegir les ànimes dels soldats més valents, va crear un exèrcit de guerreres inmortals que s'encarregaven de recollir les ànimes dels guerrers que queien morts durant les batalles, i se les emportaven al paradís, el Valhalla, per a que descansaren en pau. Estes guerreres es deien les valquiries, i creuaven el cel en les seues armaduras i els seus carros de foc buscant ànimes per a emportar-se-les al més enllà.

 

Hi havia una valquiria que es deia Brunilda que va caure en desgracia quan, un dia, va desobeir una ordre del mateix Odín. El rei dels déus tenia un anell de poder que guardava a les profunditat del Rin, el riu sagrat. Però algú havia agafat l'anell i ara Odín es trobava sense la font del seu poder per poder dominar als déus i a Asgard, la ciutat divina. El deu dels déus es va enfadar molt amb Brunilda per no haver protegit l'anell, i la va condemnar a caure adormida damunt d'una roca, i passar allí la resta de la seua existència.

Un dia un jove guerrer anomenat Sigfrid caminava pel bosc. Sigfrid era un jove que s'havia criat a la muntanya, lluny d'altres èssers humans, i mai havia conegut res ni ningú que li fera por.  Tant era així, que havia sabut de l'existència d'un terrible drac que habitava la muntanya i va anar matar-lo amb l'esperança de conèixer aquell sentiment que els altres deien "por".

De manera molt hàbil, Sigfrid havia corregut ràpidament i amb una finta s'havia clavat just baix de la gola del drac, clavant-li la seua espasa i matant al ferotge animal. No havia tingut ni miqueta de por. Quan el drac va exhalar el seu darrer alé, Sigfrid va agafar un casc i un anell que li pareixia misteriós i màgic i se'n va anar.

De camí a casa, Sigfrid va descobrir la roca on estava gitada Brunilda. Com que ella era una valquiria anava vestida amb armadura, i Sigfrid va pensar que es tractava d'un soldat, però es va acostar a la roca i es va adonar de que era una dona dormint. Brunilda era la primera dona que veia. De seguida va saber el que era la por, i un impuls el va dur a besar a Brunilda, que va despertar del seu son etern. Després, Sigfrid li va regalar a Brunilda l'anell que havia trobat al cau del drac, com a senyal d'amor i d'admiració.

948.png
83c3d860fb7aff3b262b66df95362d07.jpg

Així va ser com Brunilda, desestimada pel seu pare, Odín, el rei dels deus, es va enamorar de Sigfrid i va decidir renunciar a la seua inmortalitat com a guerrera divina i viure feliçment al bosc amb Sigfrid.

Això sí, va conservar alguns poders, com per exemple el poder de crear un camp invisible entorn al lloc on vivia per a que qualsevol humà que s'arrimara no puguera percebre la seua presència ni la de Sigfrid, i pogueren així viure tranquils.

Sigfrid i Brunilda vivíen feliços a la muntanya. De vegades, Sigfrid viatjava riu avall cap a la ciutat, ja que era molt inquiet i li agradava conèixer altres joves guerrers per a fer amistat amb ells. Va sentir parlar d'un guerrer príncep molt famós per la seua valentía, Gunther, i va voler anar a conèixer-lo.

Gunther era un príncep molt fort, i tenia una germana, Gutrune, que es va enamorar de Sigfrid només el va vore. Com que Gutrune coneixia a molts mags i bruixots, va aconseguir un filtre màgic d'amor que faria que Sigfrid oblidara a Brunilda i s'enamorar inmediatament d'ella. Només calia mesclar el filtre amorós en la seua copa de vi quan estigueren sopant, i només mirant-la a ella, l'encanteri tindria efecte.

Aquella mateixa nit, mentre Gunther, Sigfrid i Gutrune sopaven, ho va fer. De seguida l'encanteri va causar el seu efecte i Sigfrid va oblidar la seua relació i el seu amor cap a Brunilda. Després de sopar, li va contar a Gunther que estava enamorat de la seua germana Gutrune, i Gunther es va alegrar molt.

Sigfrid i Gunther havien fet molta amistat durant aquells dies, i es tractaven un a l'altre pràcticament com si foren germans.

Gunther de seguida li va dir:

- Quina alegria em dones, Sigfrid! No puc imaginar-me una persona més noble i de més confiança que tú per a que es case amb la meua germana. No saps com m'agradaria tindre un amor tan sincer com el que teniu vosaltres dos...

Llavors, Sigfrid, que amb la influència de l'encanteri no recordava l'amor que tenia per Brunilda, li va dir a Gunther:

- Conec a una dona divina, valenta i preciosa que viu a la muntanya. Et portaré a conèixer-la per a que pugues seduïr-la.

440px-Siegfried_and_the_Twilight_of_the_

Així, Gunther i Sigfrid van agafar una barca i van enfilar riu amunt per a anar a conèixer a Brunilda, que esperava ansiosa el retorn de Sigfrid, mentre besava l'anell que ell li havia regalat.

Quan van arribar a la muntanya, Brunilda va anar a rebre a Sigfrid, molt contenta de tornar a vore al seu amant, però de seguida es va quedar parada quan va vore que havia portat a Gunther amb ell. Brunilda va mirar a Gunther. Després va tornar a mirar a Sigfrid, i va notar que ell la mirava d'una manera molt diferent, amb la mirada d'un estrany.

Sigfrid va mirar la mà de Brunilda i va reconèixer l'anell de poder que havia tret del cau del drac, i es va acostar a ella i de cop li va llevar l'anell de la mà i se'l va posar ell mateix. Brunilda el va mirar horroritzada.

- Aquesta és la dona de la que t'he parlat -va dir Sigfrid.

- És realment preciosa, serà una reina magnífica, que podria governar al meu costat tota la vida -va contestar Gunther.

Gunther es va acostar a Brunilda.

- Brunilda, m'agradaria que vingueres amb mi a la ciutat, mai he conegut una dona tan divina i tan pura, i m'agradaria que passares la resta de la vida amb mi.

Brunilda, que no entenia la situació, va exclamar que ella només volia a un home, i eixe era Sigfrid. Gunther es va quedar sorprés i de seguida va demanar explicacions a Sigfrid.

Sigfrid li va dir:

- Juro que jo no sóc l'amant de Brunilda, mai et trairia, i si alguna vegada ho faig, que un llamp em traspasse el cos i caiga de seguida fulminat!!

Quan Brunilda va escoltar a Sigfrid, el seu cor va començar a plenar-se de ràbia. Es sentia ferida i abandonada, i com a valquiria guerrera que era, va jurar que això no es quedaria així.

Mentre Gunther i Sigfrid es preparaven per a tornar a la ciutat amb Brunilda, Odín, que havia estat buscant desesperadament per tot el món, en forma de corb, el seu anell de poder, va vore a Sigfrid i va notar dos coses: que tenia l'anell de poder a la seua mà i que estava sota la influència d'un poderós encanteri.

Odín va alliberar de l'encanteri a Sigfrid, i així el guerrer va recordar de cop i volta el seu amor per Brunilda, els dies que havien passat vivint feliços a la muntanya, el primer dia que la va conèixer i li va regalar l'anell que tant s'estimava... Sigfrid va notar la presència del corb (Odín disfressat) i es va quedar mirant-lo mentre volava per damunt del seu cap...

Mentre, Brunilda, resentida i ferida, va traure la seua espasa, que feia temps que no havia hagut d'utilitzar, i buscava a Sigfrid, doncs es negava a abandonar el bosc, i encara menys a casar-se amb un príncep contra la seua voluntat. No podia creure el que li estava fent Sigfrid i es sentia terriblement traïda.

Amb l'espasa a la mà, Brunilda va vore a Sigfrid en una part del bosc. Estava mirant cap al cel, cap a un corb que li passava per damunt del cap. Calia  aprofitar l'ocasió: es va arrimar per darrere i li va clavar l'espasa a l'esquena a Sigfrid.

Ell de cop es gira, i mira a Brunilda reconeixent-la com al seu gran amor, i les últimes paraules que diu són per a dir-li que fins ara estava cec, i que sap que l'estima amb tot el seu cor. Sigfrid mor als braços de Brunilda, que escolta les darreres paraules de l'heroi i es dona compte de que la traició de Sigfrid era fruit de la màgia. Comença a plorar angoixada, abraçant el cos de Sigfrid, i lamentant el no haver sabut abans de l'encanteri.

Finalment, Brunilda pren una decisió: es va posar la seua armadura i va prendre les seues armes. Primer, va llevar de la mà de Sigfrid l'anell de poder, que tant anhel·lava Odín, i el va tornar al Rin, al lloc on havia d'haver estat des del principi. Després, va construir una pira funerària on va posar el cos de Sigfrid i li va prendre foc. Sigfrid era mereixedor d'un ritual propi dels grans guerrers, envoltat de foc, en una barca que navegava pel Rin. Així, Brunilda, transformada una altra vegada en la més valenta i savia de les valquiries, podria endur-se la seua ànima de guerrer i dur-la al Valhalla, on l'ànima de Sigfrid podria descansar eternament.

bottom of page